Benvingudes
i benvinguts,
Un
any més celebrem al nostre centre el Dia de la Llengua Materna. Al nostre
institut podem dir que hi trobem una gran diversitat de llengües maternes. La
majoria de nosaltres tenim el català, però també trobem l’àrab, el castellà, el
romanès i altres.
Al
llarg dels dos segles passats s’han fet discursos i manifests per assolir la
plenitud del català i treballar perquè aquesta llengua hi arribés, ja que
adquirir aquest objectiu és un dret fonamental per a qualsevol llengua i cultura.
Avui en dia es diu que el català ha arribat a la seva totalitat, però realment
això és cert? Sí i no, en alguns àmbits de Catalunya, hi ha famílies,
estudiants, colles, entitats... on l’ús del català és considerat innecessari i
insuficient, i fins i tot negatiu. A més a més, a fora de Catalunya,
especialment des d’Espanya, es qüestiona sovint la llengua catalana i el fet de
recuperar-la de manera pública.
Actualment
la llengua del nostre país és rica i natural i es parla amb comoditat i això
està admès per gairebé tothom i ho aplica la majoria de la població, tot i que
com hem dit abans encara hi ha gent que s’empenyen a negar-ho. Una llengua no
és solament la seva ortografia o la seva gramàtica, sinó que la societat hi
juga un paper molt important en aquest àmbit. Que la població reconegui la seva
llengua o qualsevol altra és un factor fonamental i indispensable per completar
una llengua.
Sabem
que en els nostres dies el català i el seu país d’origen pateix una greu crisi
pública, social i lingüística, ja que es sent ofès per part de la població.
Això és a causa d’un hipotètic enfrontament polític, o no, amb un país veí i la
seva llengua. Una llengua no és solament una sèrie de normes formals i regles
ortogràfiques, lèxiques o gramaticals. Una llengua és cultura, és societat, és
identitat, és país...
Natàlia
Pallisé i Nil Cruellas 1r Batx.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada